Llençar aliments, desaprofitar-los, deixar que caduquin a la nevera o al rebost sense consumir-los i que encara tenen valor nutritiu és fomentar el malbaratament alimentari. 

Més de 262 mil tones 

A Catalunya, segons dades del 2010, el malbaratament alimentari a les llars, comerços al detall i la restauració va ser 262.471 tones anuals, mentre que el 22% de la població catalana viu sota el llindar de la pobresa.

Això vol dir que cada català malbarata 35 quilos l’any, equivalent a un 7% dels aliments adquirits, i amb el menjar que es llença durant un any es podrien alimentar 500.000 persones. 

Però no només els consumidors finals són responsables d’aquesta mala praxis, sinó també els productors que rebutgen productes perquè no compleixen certes característiques de mida o no tenen bon aspecte.

Les botigues i supermercats que acumulen més aliments dels que poden vendre perquè així garanteixen una àmplia oferta i acaben caducant. 

Llei contra el malbaratament alimentari

La restauració malbarata fins a tal punt que el passat 3 de març del 2020, el Parlament de Catalunya va aprovar per gairebé unanimitat la llei per combatre el malbaratament alimentari.

La llei contra el malbaratament alimentari obliga els restaurants a facilitar un envàs per endur el menjar que el client no s’acabi, insta les empreses alimentàries a incentivar la venda de productes amb caducitat pròxima.

Apostar per la iniciativa

Així com, estableix que les entitats socials que distribueixen aliments els han de conservar en condicions òptimes, promou els acords entre aquestes entitats i les empreses distribuïdores.

També, preveu ajuts financers, estableix que les restes no menjables s’aprofitin per a altres usos, com els industrials o l’obtenció de compost o de biogàs, i inclou les bases d’una regulació sobre l’espigolament.

Objectiu, reduir en un 50%

El text també estableix que les empreses de la cadena alimentària, llevat de les microempreses, i les entitats esmentades hauran de disposar d’un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris.

Tot plegat, ha d’ajudar a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de fam zero i es proposa reduir en un 50% el malbaratament alimentari l’any 2030.

Per tant, a més de ser un problema mediambiental, el malbaratament esdevé un greu impacte social i ètic, ja que prop de mil milions de persones pateixen gana arreu del món arran de la darrera crisi econòmica global del 2007. Per això, és important conscienciar que amb petits gestos de comportament es pot aconseguir molt. 

Consells pel consum responsable

La Generalitat, mitjançant l’ Agència de Residus de Catalunya, ha elaborat el Pla d’acció per a la prevenció del malbaratament alimentari de Catalunya (2019-2020), que inclou un seguit de recomanacions pel consum responsable dels aliments. 

• Fer la llista de la compra sabent què es necessita i què es té a casa.
• Organitzar la nevera i el rebost amb els aliments que caduquin abans al davant de tot.
• Congelar aliments que es preveu que es consumiran a llarg termini i ajustar la temperatura de la nevera.
• Ajustar les porcions i quantitats de cada àpat sense excedir per tal d’evitar deixar-hi restes, ja sigui en àpats diaris, com en festes, celebracions o dinars fora de casa. 
• Elaborar un menú setmanal per aprofitar restes de menjar ja cuinats en dies anteriors.

“La venda de proximitat està regulada i permet identificar els pagesos catalans que venen ells mateixos els seus productes al públic, segons el Decret 24/2013”.

gastromercat

See all author post