Les denominacions d’origen protegides (DOP) i les indicacions geogràfiques protegides (IGP) són règims de qualitat similars entre ells. Designen productes originaris d’una zona geogràfica concreta, que deuen fonamentalment les seves propietats i característiques al medi geogràfic en el qual es produeixen i elaboren totalment o parcialment (segons si és una DOP o una IGP). 

Malgrat les diferències i els matisos en les definicions, ambdós gaudeixen del mateix grau de protecció. Tanmateix, són una garantia per als consumidors, ja que presenten unes característiques diferencials que s’han obtingut d’acord amb les especificacions prèviament establertes.

La definició de la DOP “és el nom que identifica un producte originari d’un lloc determinat, una regió o excepcionalment un país, la qualitat del qual o les seves característiques es deuen fonamentalment o exclusivament a un medi geogràfic particular, amb els factors naturals i humans inherents a ell, i del qual les fases de producció, transformació i elaboració es facin totalment en la zona geogràfica definida”, segons el darrer dossier tècnic de ‘Les denominacions DOP i IGP agroalimentàries de Catalunya’ publicat el 2018 pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. 

Tal com es fa amb el IGP, un consell regulador acreditat, un organisme de control independent inscrit en el Registre d’entitats de control i certificació de productes agroalimentaris del DARP i acreditat, o un organisme públic, només en casos excepcionals, són els encarregats de controlar i certificar amb les etiquetes els productes. 

Actualment, Catalunya compta amb 12 denominacions d’origen protegides:

L’arròs del Delta  

Les característiques edafoclimàtiques, la salinitat i l’alçada de la capa freàtica fan que el cultiu de l’arròs sigui el monocultiu tradicional del Delta de l’Ebre amb DOP. El trobaràs a l’àmbit geogràfic del delta de l’Ebre format per municipis del Baix Ebre i del Montsià.

L’avellana de Reus  

L’avellana de Reus es produeix en una zona de topografia accidentada amb altituds que van des de gairebé el nivell del mar fins als 1000 m. El fort mestral que bufa durant els mesos de febrer i març ajuda en gran mesura a la pol·linització. Les trobaràs a les comarques del Baix Camp, l’Alt Camp, el Tarragonès, el Priorat, la Conca de Barberà i la Terra Alta.

El formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya 

El seu origen està relacionat amb la plaga de la fil·loxera que, a començament del s. XX, va afectar la vinya, el principal conreu de la zona. Aleshores, l’economia local es va reorientar en part cap a la producció ramadera i lletera. Per la seva tradició i qualitat final, va aconseguir la DOP. El trobaràs a les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya.

Els fesols de Sant Pau 

Els fesols es van començar a cultivar en la regió volcànica de Santa Pau en el s. XVIII. Es cultiven exclusivament en sòls volcànics que, gràcies al seu caràcter poc àcid, incideixen directament en la qualitat i les característiques dels fesols de Santa Pau amb DOP. El nucli principal de producció és el municipi de Santa Pau però s’hi poden conrear en altres 6 municipis garrotxins.

L’oli de les Garrigues 

La DOP Les Garrigues és la denominació més antiga d’Espanya. Es va crear l’any 1975, amb el nom de Borges Blanques. Oli d’oliva verge extra de les varietats arbequina (?90%) i verdiell. L’oliva arbequina és la que dona personalitat a l’oli de la DOP. El trobaràs a la comarca de Les Garrigues i municipis del sud del Segrià i l’Urgell. 

Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya

La tonalitat groguenca de la Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya varia en funció de l’estació, sent més accentuada a l’estiu, i més apagada a l’hivern, ja que ve marcada pel contingut en carotens de l’alimentació del bestiar. Mantega elaborada a partir de nata obtinguda de llet de vaques de la raça frisona. La trobaràs a les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya. 

Mongeta de Ganxet

Es té constància escrita del conreu d’aquesta varietat al Va- llès a finals del XIX sota el nom de filaire, sinònim antic de ganxet, quan es consumia també com a mongeta tendra. Apareix per primera vegada a la literatura amb el nom de ganxet al s. XX. La trobaràs a el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, 9 municipis del Maresme i 4 municipis de la Selva.

L’oli de l’Empordà

Segons les fonts històriques i diverses excavacions arqueològiques portades a  terme, el cultiu de l’olivera i la producció d’oli d’oliva es coneix des de fa més de 2.500 anys. L’oli d’oliva verge extra de 3 varietats autòctones i exclusives de la zona de la DOP (argudell, curivell i llei de Cadaqués) i una de tradicional (arbequina) que es cultiva a la zona des de fa més d’un segle. El trobaràs a les comarques de l’Alt Empordà i el Baix Empordà, 3 municipis limítrofs del Pla de l’Estany i 5 municipis del Gironès.

Segons les fonts històriques i diverses excavacions arqueològiques portades a  terme, el cultiu de l’olivera i la producció d’oli d’oliva es coneix des de fa més de 2.500 anys. L’oli d’oliva verge extra de 3 varietats autòctones i exclusives de la zona de la DOP (argudell, curivell i llei de Cadaqués) i una de tradicional (arbequina) que es cultiva a la zona des de fa més d’un segle. El trobaràs a les comarques de l’Alt Empordà i el Baix Empordà, 3 municipis limítrofs del Pla de l’Estany i 5 municipis del Gironès.

L’oli de la Terra Alta

A la zona de la DOP, l’olivera té no només una importància econòmica i productiva sinó també una gran rellevància paisatgística. L’extensió del cultiu de l’olivera a Catalunya, i particularment a la comarca de la Terra Alta, s’ha d’atribuir als àrabs. El trobaràs a la comarca de la Terra Alta i 3 municipis de  la Ribera d’Ebre.

Oli del Baix Ebre-Montsià

El Baix Ebre i el Montsià són dues de les comarques amb més tradició oleícola de Catalunya i on s’hi troben les plantacions d’oliveres més antigues de Catalunya, amb presència d’arbres mil·lenaris en molts indrets. Olis d’oliva verge extra de 3 varietats autòctones, la morruda (o morrut), la sevillana i la farga. Es troba al Baix Ebre i Montsià.

Pera de Lleida 

El clima contrastat de la zona és molt favorable per al  cultiu de la pera. Les baixes temperatures de l’hivern i les boires fan que els arbres tinguin un repòs hivernal òptim i arrenquin a la primavera amb força. Les elevades temperatures, l’alta insolació de l’estiu i la baixa pluviometria donen fruits de molta qualitat i contribueixen a la dolçor i el seu gust. Les peres de la DOP tenen en comú un gust característic a causa de l’alt nivell de sucres i una alta sucositat. En trobaràs al municipi de Lleida i altres municipis limítrofs. En concret, tota la comarca del Pla d’Urgell, 5 municipis de les Garrigues, 16 de La Noguera, 33 del Segrià i 10 de l’Urgell.

L’oli de Siurana 

Es tracta d’una denominació d’origen protegida de les més antigues i molt prestigiosa creada a finals de la dècada dels anys setanta. És la indicació geogràfica (DOP i IGP) catalana amb més productors i de les de major superfície cultivada. Oli d’oliva verge extra de Siurana de la varietat arbequina (?90%), però també hi pot haver presència de rojal i morruda. Es diferencien dos tipus d’oli segons el moment de la collita. A l’inici, són olis verdosos afruitats, amb cos i sabor ametllat amarg. A mesura que avança la recol·lecció, passen a ser grocs, més dolços i fluids. El trobaràs a les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, el Priorat, el Tarragonès i gran part de la Ribera d’Ebre.

“La venda de proximitat està regulada i permet identificar els pagesos catalans que venen ells mateixos els seus productes al públic, segons el Decret 24/2013”.