La protecció i valorització del patrimoni agroalimentari català és un objectiu clar de la Generalitat de Catalunya des dels seus inicis, a través de la Política de qualitat agroalimentària, amb l’etiquetatge i distinció, com per exemple la indicació geogràfica protegida (IGP).

Catalunya és un territori molt divers pel que fa al clima, el sòl i altres factors lligats a la producció agroalimentària. Així mateix, presenta una enorme riquesa de productes agrícoles i alimentaris, tot emmarcat en les tradicions gastronòmiques de les diferents comarques catalanes.

L’IGP és el nom que identifica un producte originari d’un lloc determinat, una regió o un país, que posseeix una qualitat determinada, una reputació o una altra característica que pugui essencialment ser atribuïda al seu origen geogràfic, i del qual com a mínim una de les seves fases de producció, transformació o elaboració, es fa en la zona geogràfica definida.

Segons el dossier tècnic de ‘Les DOP i IGP agroalimentàries de Catalunya’ del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya publicat el setembre del 2018, “són necessaris els distintius o marques, com l’IGP, que implícitament assegurin al consumidor unes característiques de qualitat diferenciada, en relació amb l’origen, les especificitats del sistema de producció, etc”.

Els encarregats de fer el control i certificació dels productes emparats per la IGP a Catalunya són un Consell Regulador acreditat, un organisme de control independent inscrit en el Registre d’entitats de control i certificació de productes agroalimentaris del DARP i acreditat, o un organisme públic, només en casos excepcionals.

El director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol i Bresolí, ha remarcat que “la importància de les DOP i IGP catalanes rau en els agricultors, ramaders, elaboradors, cooperatives, empreses, etc. que formen part dels consells reguladors i produeixen i elaboren els productes emparats. Tota la regulació i la gestió que se’n fa des de les administracions té sentit només perquè hi ha milers de persones que hi estan implicades i esmercen els seus esforços per tirar-les endavant”. 

Actualment, Catalunya compta amb 11 productes catalans IGP reconeguts per la UE i, per tant, inscrites al registre de la Comissió Europea d’IGP. Les coneixes? 

El Calçot de Valls

Es denomina calçot a cadascun dels brots d’una ceba blanca totalment desenvolupada i que ha estat replantada al terreny. Aquests brots, a mesura que van creixent, es van calçant, és a dir, es cobreixen els costats  de terra per blanquejar la seva base, que és la part que es consumeix. 

La seva qualitat i tradició ha fet que disposi de l’etiquetatge IGP i els pots trobar a les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès.

Clementines de les Terres de l’Ebre

Les clementines són plantes híbrides de mandarina i taronja amarga. Entre tots els cítrics cultivats a les Terres de l’Ebre, han destacat per la seva qualitat i per aquest motiu ha esdevingut el conreu cítric  predominant a la zona.

Les Clementines de les Terres de l’Ebre disposa de l’etiqueta IGP i les trobaràs a les comarques del Baix Ebre i el Montsià.

Gall del Penedès

El moment de l’any més important pel Gall del Penedès és la fira que se celebra anualment a Vilafranca del Penedès des del s. XII, primer coneguda com a Fira del Penedès, després Fira de Sant Tomàs i actualment Fira del Gall. És un producte històricament vinculat al Penedès i a la seva tradició vitivinícola i d’aquí que disposi la IGP. 

El Gall del Penedès és una carn fresca de pollastre de la varietat penedesenca negra millorada de la raça Penedesenca tradicional. El podràs trobar a l’àmbit històric del Penedès, que actualment s’estén per les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i alguns municipis de l’Anoia i l’Alt Camp.

Llonganissa de Vic

La reputació de la Llonganissa de Vic ve de lluny, i especialment a partir del s. XIX queda palesa en diversos escrits. És el fruit del binomi entre la tradició secular i les particulars condicions ambientals de la Plana, i s’ha convertit en el petit tresor de Vic amb IGP.

Estem parlant d’un embotit tradicional de Catalunya elaborat amb carn magra de porc i cansalada que pertany al grup dels embotits crus/curats. El seu aspecte exterior és cilíndric, recte i blanquinós que amb el temps adquireix una tonalitat marró violàcia. El trobaràs a la Plana de Vic, a la comarca d’Osona, formada per 28 municipis.

Pa de Pagès Català

El pa de pagès, element imprescindible en la gastronomia catalana, és l’especialitat més representativa de la forneria de casa nostra. Generació rere generació, els forners han conservat fidelment la manera d’elaborar-lo i el podràs trobar a tot arreu de Catalunya.

El Pa de Pagès Català té IGP i és un pa tradicional de fermentació llarga, aspecte rústic, rodó, crosta de color torrat, gruixuda i cruixent, i molla tendra amb alveolat gran. El format es realitza de forma manual. És un pa de gran aroma i sabor, amb certa acidesa, que manté la sensació de frescor i una textura agradable passades 8 o 9 hores. 

Patates de Prades

Les patates de Prades, amb IGP, són patates d’altura, conreades a 1.000 metres d’altitud a les muntanyes de Prades. Això influeix notablement en la bona qualitat dels tubercles per la menor necessitat de tractaments fitosanitaris i perquè el cicle vegetatiu de la planta és més llarg i per tant només es pot realitzar una collita per any. 

Estem parlant de patates de la varietat kennebec, de calibre comprès entre 40 i 80 mm. Presenta una carn de color blanquinós homogeni, de textura consistent i farinosa, sabor dolç i persistent. Per a trobar-les, cal anar a municipis de Prades, Capafonts, la Febró i Arbolí, al Baix Camp. 

Pollastre i Capó del Prat

Hi ha documentació escrita que prova l’existència d’una producció avícola reputada a la zona del Prat al s. XVIII. Tanmateix, la raça Prat o Pota Blava té orígens posteriors que es remunten a mitjan s. XIX, però va ser a l’inici del s. XX quan va començar el seu verdader estudi i expansió amb una criança conscient i dirigida a la millora de la raça.  

Hi ha documentació escrita que prova l’existència d’una producció avícola reputada a la zona del Prat al s. XVIII. Tanmateix, la raça Prat o Pota Blava té orígens posteriors que es remunten a mitjan s. XIX, però va ser a l’inici del s. XX quan va començar el seu verdader estudi i expansió amb una criança conscient i dirigida a la millora de la raça.  

El pollastre i capó del Prat amb IGP són pollastres i capons de la raça Prat caracteritzada per tenir la pota blava que li dóna el seu nom col·loquial. Altres característiques dels animals són la pell de color nacrat i el pit allargat. La carn és reconeguda per la seva finor i melositat, i no tenir greixos excessius.

Els podràs trobar a Castelldefels, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i Santa Coloma de Cer- velló, de la comarca del Baix Llobregat. 

Poma de Girona

Per què la Poma de Girona és IGP? D’una banda, els pomers formen part del paisatge de les comarques gironines des de temps immemorials, fent que les pomes fossin tan presents en la vida dels seus habitants que van deixar diverses tradicions populars i anècdotes; d’altra banda, la seva presència es va intensificar a finals dels anys trenta del s. XX, quan es va iniciar la producció industrial de pomes a la comarca del Baix Empordà.

Aquesta tipologia són pomes (Malus domestica L.) de les varietats golden, red delicious, gala i granny smith de les categories comercials extra i primera. Són pomes amb una duresa superior als fruits de les mateixes varietats cultivats en altres zones a causa de les característiques mediambientals de l’àrea geogràfica de la IGP. Podràs trobar-les a les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l’AIt Empordà, el Gironès i el Pla de l’Estany.

Torró d’Agramunt 

L’activitat torronaire d’Agramunt està documentada des de finals dels s.XVIII, fet que indica que en aquells moments ja era una tradició. És per aquest motiu que es diu que la tradició torronaire d’Agramunt és d’origen desconegut i d’aquí que disposi la IGP. 

El torró d’Agramunt és una tipologia de torrons d’avellanes o ametlles amb els fruits secs sencers. Els caracteritza la textura irregular, tosca, amb porositats i de pasta dura però que es trenca sense esforç. Es pot trobar en la tan característica forma de tauleta rodona, però també en porcions rectangulars. Els podràs trobar a Agramunt. 

Vedella dels Pirineus Catalans

La Vedella dels Pirineus Catalans és una IGP transfronterera amb França que inclou el Pirineu català d’ambdós costats de la frontera. Ha estat de les primeres IGP transfrontereres en tramitar-se en tota la Unió Europea. 

Estem parlant d’una carn de vacum d’animals de les races rústiques Bruna dels Pirineus, Aubrac o Gasconne, o de l’encreuament de les mares d’aquestes races amb mascles de les races Xarolesa, Llemusina o Blonde d’Aquitània.

La podràs trobar a les comarques de muntanya: l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès, el Ripollès i la Vall d’Aran, però també a l’Alt Empordà, el Bages, la Noguera, Osona i el Pla de l’Estany. 

Brandy del Penedès

El Brandy del Penedès és una beguda espirituosa (graduació alcohòlica mínima de 36% vol.) de color ambre a topazi amb reflexos d’or vell obtingut a partir d’aiguardents de vi que s’envelleix en bótes de fusta de roure. Presenta un aroma intens i càlid, on es poden trobar tocs de fruits secs, amb un buquet molt viu, així com notes d’espècies  com la canyella, la vainilla i la nou moscada.

El brandi a Catalunya pot reivindicar una història molt antiga que l’ha fet aconseguir l’IGP, que es remunta al segle XIII amb el primer Aqua Vitae obtingut per Arnau de Vilanova. El podràs trobar a municipis de les comarques de l’Alt Penedès i el Baix Penedès i un municipi del Tarragonès.

Ratafia catalana

La ratafia catalana és un licor de color caramel elaborat per maceració hidroalcohòlica bàsicament de nous verdes i la incorporació d’una barreja de plantes aromàtiques. Les combinacions d’herbes i espècies són infinites però  sempre ha d’incloure com a mínim marialluïsa, canyella, clau i nou moscada i s’elabora a tot Catalunya.

La seva tradició en l’elaboració a les masies, on cada pagès l’elaborava aportant el seu toc especial, ha consolidat aquesta recepta com a centenària i catalogada com a IGP. 

“La venda de proximitat està regulada i permet identificar els pagesos catalans que venen ells mateixos els seus productes al públic, segons el Decret 24/2013”.